.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat.” »Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l.»

Dt 26,4-10

Salm Responsorial

R. Estigueu vora meu en els perills, Senyor. 

Tu que vius a recer de l’Altíssim 
i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: 
«Sou la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio. R

No et passarà res de mal,
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, 
perquè ha donat ordre als seus àngels 
de guardar-te en els camins. R 

Et duran a les palmes de les mans 
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres, 
trepitjaràs lleopards i escurçons, 
passaràs sobre lleons i serpents. R

Ja que ell s’ha fet tan meu, 
jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. 
Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, 
estaré vora d’ell en els perills, 
el salvaré, i tothom l’estimarà. R

Sl 90,1-2.10-15 (R.: 15b)

Lectura de la carta de sant Pau al cristians de Roma
Què diu l’Escriptura, germans?
«Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

Rm 10,8-13

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable.
Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”» Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

Lc 4,1-13

"Sabem resistir les temptacions?"

Iniciem aquest diumenge l’etapa de preparació per a la gran celebració, la més important de l’any, la Pasqua. La primera lectura ens presenta l’israelita que ofereix els seus dons i recorda tota la història de salvació de Déu començant pel seu pare que era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte... I acaba dient: El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós i ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. És a dir, recorda que ja ha arribat a la terra promesa per Déu, al final del camí. Però abans el poble d’Israel ha hagut de passar pel desert i allí va patir les temptacions.
També Jesús fou temptat: L’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. La temptació es presenta com una cosa lògica i normal. Després de quaranta dies de dejuni no és lògic convertir les pedres en pans? Si vol canviar el món no és bo fer servir totes les forces, tot el poder, per dominar-lo? I si vol que tothom cregui en el seu missatge, no estaria bé fer un miracle espectacular perquè tothom cregués? Aquesta és la nostra lògica, no la de Déu, la de Jesús. L’home no viu només de pa; tenim necessitat de la Paraula de Déu que assacia de veritat la nostra fam i no podem fer servir Déu per als nostres interessos materials. Diu també Jesús: Adora el Senyor el teu Déu, dona culte a ell tot sol. El poder sovint ens fa tirans; el veritable poder és el de l’amor. I el nostre canvi, la nostra fe, l’autèntica fe ha de venir per la convicció profunda, malgrat les foscors, no per l’espectacularitat d’uns grans miracles: No temptis el Senyor el teu Déu. No són també aquestes les nostres temptacions? Per això sant Pau ens recorda que la fe que ens fa justos la portem al cor... i si creus de cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts seràs salvat. La salvació ens ve de la fe, de creure, de superar les temptacions, de no deixar-nos endur per la lògica del món sinó pels camins que ens assenyala el Senyor quan era al desert.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES